Xavier Mas Craviotto. Navàs, 1996. Novel·lista i poeta, va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Malgrat la seva curta edat, ha publicat dues novel·les i tres llibres de poesia. És conegut sobretot per haver estat l'escriptor més jove a guanyar el premi Documenta de narrativa, l'any 2018, per la novel·la "La mort lenta", i haver sigut el vencedor de la primera edició del premi de poesia Salvador Iborra per "Renills de cavall negre" (també el 2018). Ha guanyat altres premis literaris, com ara el Gabriel Ferrater d'Òmnium del Baix Camp amb el poemari "Phosphorus i Hesperus" i el Pepi Pagès de Granollers amb "El roure". Actualment treballa com a professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. És un dels cofundadors de 'Com ho diria', una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català. L’any 2020, el compositor valencià de música electrònica Lluc Simó Margalef, amb el sobrenom d’Acrilique, va crear una peça musical amb els seus versos.

Dóna'm el treu suport: fes-te mecenes a ceskfreixas.aixeta.cat!

Maria Teresa Ferrer i Escandell. Sant Francesc de Formentera, 1979. Poeta, advocada i organitzadora d’actes culturals. Va guanyar el segon premi Marià Villangómez de poesia del concurs literari Sant Jordi (1997) del Consell Insular d’Eivissa, publicat en el recull dels premis dels concursos literaris de Sant Jordi (1998). El 2001 la Fundació ACA (Àrea de Creació Acústica) va escollir-la per incloure-la, juntament amb Sebastià Sansó i Biel Pons, en el quart volum de la col·lecció 'Solstici d’estiu', destinada a donar a conèixer l’obra poètica d’autors joves de les illes Pitiüses i Balears que escriuen en català. Actualment és presidenta de la secció formenterenca de l’Obra Cultural Balear, una entitat de 60 anys d’història que va néixer amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural de les Illes Pitiüses i Balears, del qual la llengua catalana i la cultura pròpia n’han estat i en són els eixos centrals. És la responsable de la Trobada de Poetes: Formentera, Pont de Poesia, i des del 2002 organitza, també a Formentera, l’Encontre de Joves Poetes dels Països Catalans. L’any 2019 va publicar el seu primer poemari, "L’espera de la letargia", amb l’editorial Finis Africae. Alguns dels seus poetes de referència són Fernando Pessoa, Pere Gomila, Maria Mercè Marçal i Joan Vinyoli. Formacions musicals com les de Projecte Mut i la del cantautor valencià Andreu Valor han treballat els seus versos fent-ne un trànsit cap a la música.

Dóna'm el treu suport: fes-te mecenes a ceskfreixas.aixeta.cat!

David Caño. Olot, 1980. Poeta, sindicalista i militant de la cultura compromesa, resideix a la ciutat de Barcelona des del 1998. Ha publicat vuit llibres de poesia i realitzat centenars de recitals arreu dels Països Catalans, alguns d’ells en solitari, però la majoria també en companyia de Borja Penalba i David Fernàndez, formant el grup musical Ovidi3, que evolucionà cap a Ovidi4. Amb el seu primer poemari "Barcelona" va guanyar el premi Amadeu Oller l’any 2007. Dos anys més tard, va rebre el mallorquí Premi Vila de Lloseta per la seva segona obra, "He vist el futur en 4D". "Un cos preciós per destruir" va endur-se el Premi Jocs Florals de Barcelona de 2019. Els músics Ferran Palau, Nacho Vegas, Joan Colomo, Meritxell Gené i Ivette Nadal, entre molts altres, n’han musicat alguns dels seus versos.

Dóna'm el teu suport: fes-te mecenes a ceskfreixas.aixeta.cat!