Una de les històries més impactants de la Catalunya republicana la va protagonitzar el president Francesc Macià després de mort. Aquest és el periple del seu cor i del rastre documental que en conserven els arxius.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, Mariola Dinarès, periodista i escriptora sobre noves tecnologies, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Central Administratiu del Departament de Presidència, el trobareu a l’expedient administratiu de retorn del cor, ref. AAPRE-0016592-28523731.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Rita Roig, periodista i activista, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el trobaràs a la seva col·lecció de cartells, cartell Armentera núm. 16 , 1894.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, l’Ivida Cynara, artista i performancer, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat al Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, ho podeu fer a través de la còpia de la crònica del saqueig de Palamós, d’Antic Brugarol Codina realitzada per Josep Estany i Torres (any 1730). Fons de l’Ajuntament de Palamós, Sèrie de correspondència, any 1730.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113