Una de les històries més impactants de la Catalunya republicana la va protagonitzar el president Francesc Macià després de mort. Aquest és el periple del seu cor i del rastre documental que en conserven els arxius.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, Mariola Dinarès, periodista i escriptora sobre noves tecnologies, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Central Administratiu del Departament de Presidència, el trobareu a l’expedient administratiu de retorn del cor, ref. AAPRE-0016592-28523731.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Rita Roig, periodista i activista, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el trobaràs a la seva col·lecció de cartells, cartell Armentera núm. 16 , 1894.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, l’Ivida Cynara, artista i performancer, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat al Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, ho podeu fer a través de la còpia de la crònica del saqueig de Palamós, d’Antic Brugarol Codina realitzada per Josep Estany i Torres (any 1730). Fons de l’Ajuntament de Palamós, Sèrie de correspondència, any 1730.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Fa dos segles Valls es va tenyir de sang. Una sèrie d’assassinats van enterbolir la vida de la ciutat. A vegades, però, les coses no són el que semblen. I el que aparentment era una mal païda rivalitat castellera, en realitat tenia arrels més profundes. Dos-cents anys després descobrim el misteri gràcies a la documentació conservada sobre aquells fets.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, el Gerard Guix, escriptor i dramaturg, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, ho trobareu a la transcripció de la declaració de Josep Térmens, com a testimoni dels assassinats de 1819 fet al Jutjat de Primera Instància. Publicat a Cultura. Valls: Órgano de la Escuela Elemental de Trabajo y portavoz de su Asociación de alumnos y ex-alumnos, núm. 21, novembre de 1946, pp. 6-7.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

La feina dels Arxius és tant callada i discreta que a vegades sembla que no hi siguin. Però la seva missió és vital per preservar la memòria i la història del país. I en el moment més inesperat la seva tasca pot canviar la vida d’una persona.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Merche Fernández, especialista de l’Àrea dels Fons d’Imatge de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el trobaràs al fons Brangulí, concretament la fotografia del comiat a l’estació de França de sis-cents productors de Barcelona que marxen a Alemanya contractats per empreses del Reich, el 27 de novembre de 1941.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

El 19 de maig de 1928 van morir assassinades vuit criatures i dues dones a la Pobla de Ferran, un poble del municipi de Passanant, situat a la Conca de Barberà. La documentació conservada als arxius ens permet reconstruir com es va perpetrar aquell crim monstruós.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Candela Figueras, comunicadora i guionista, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, cal cercar l’expedient CAT ACCB, Ajuntament de Pira, Correspondència, 1928.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Durant molts segles els crims eren castigats amb penes que ara ens semblen terribles perquè es volia escarmentar als seus responsables. A Barcelona, el juliol de 1612, es va viure un cas que ha deixat un curiós rastre documental.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, l’Antònia Folguera, periodista i curadora musical, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona, cal cercar l’expedient CAT AHCB CCAM, Pergamins 01/1A-2595.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

A vegades els dipòsits dels Arxius conserven documents que semblen trets d’una novel·la i de seguida fan volar la imaginació de qui els consulta. No cal que sigui res gaire complicat. Amb una sola fotografia és suficient per començar a fer-se preguntes i mirar d’entendre quins van ser els seus protagonistes.

Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, la Montse Rodríguez, dramaturga, creativa i professora d’interpretació, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història.

Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Municipal de Roses, cal cercar l’expedient Fons Ajuntament de Roses, sèrie 1.6.2. Expedients de causes. Plets i judicis. Sol·licitud d'anul·lació de l'ordre d'expulsió d'Espanya de Luigi Morini Boveri.

Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113