El “ja soc aquí” del president Tarradellas és un dels moments més icònics i emotius de la història de Catalunya. Davant seu, el polític tenia una multitud que el rebia amb entusiasme. Al darrere, 38 anys d’exili i penúries econòmiques extremes per poder sobreviure a França.
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Arxiu Monestir Poblet), pregunta pel document "SENYAL Ferrer, Francesc/" amb el codi de referència AAP1010-2-T-1832. Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠⁠⁠⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113⁠

La tecnologia ha avançat a tanta velocitat que costa imaginar que la gran novetat de fa un segle fos que els pobles de Catalunya aconseguissin tenir un telèfon. Literalment, un. I al seu voltant sempre passaven coses.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, pregunta pel document "Acta del Ple municipal del 13 de novembre de 1921" als "Llibres d'actes del Ple de la corporació local", sèrie documental 1028, amb el codi de referència 1921-11-13_08185_101.

Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠⁠⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113⁠

El 1893, el Gran Teatre del Liceu va ser escenari d’un dels atemptats terroristes més greus que s’ha viscut mai a Catalunya. Els fets van causar una profunda commoció a tots nivells, tal com demostren els arxius.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, pregunta pel document "CAT AGDB 1607" a l'Expedient 4 del Fons de la Diputació de Barcelona.

Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

El juliol de 1909 Espanya intentava conquerir sense èxit noves posicions colonials al nord d’Àfrica. Davant la falta d’efectius, va mobilitzar els reservistes, homes que en la seva majoria ja eren pares de família. Allò va indignar les classes populars, sobretot a Barcelona, on va esclatar la Setmana Tràgica. Enmig d’aquella espiral de violència urbana, un capellà va protagonitzar un episodi que il·lustra perfectament l’estat d’ànim de la Barcelona del 1909.Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a l'Arxiu digital de Sant Pol de Mar.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠ ⁠https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113⁠

Ha costat molts anys de lluita aconseguir que els crims contra les dones tinguessin visibilitat i fossin jutjats amb severitat. Segles enrere els casos havien de ser molt flagrants per arribar a les autoritats judicials. Això és el que va passar al segle XVIII en un petit poble a tocar de Castelló d’Empúries.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pregunta pel document "Procés de la cort del batlle de Siurana contra el jornaler Josep Bach de Santa Eulàlia (Palau de Santa Eulàlia)" amb el codi de referència AMCE560-3-T2-338.

Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

A totes les èpoques de la història hi ha hagut servidors públics que han aprofitat la seva posició privilegiada per al seu benefici particular. A Tremp, entre el 1824 i el 1829, es va viure un episodi que si es produís ara, de ben segur que sortiria a les notícies.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Lleida, pregunta pel document "Causa contra Antonio Pinto, ex-administrador de Rendes del partit de Tremp per haver-se fugat amb cabals" amb el codi de referència AHL260-19-T2-3940.

Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Una calorosa nit de l’estiu de 1667, a Santa Coloma de Farners, la rancúnia bull dins un home que fa temps que vol eliminar el seu adversari, malgrat que el seu ofici no li hauria de permetre conèixer l’odi. Fins i tot als documents més insospitats es pot resseguir el rastre d’un crim.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.

I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal de la Selva, pregunta pel document "Òbit de Joan Parés, senyor útil i propietari del mas Parés de Sant Martí Sapresa" amb el codi ACSE160-97-T2-1. Pertany al Fons Vilallonga (el codi del fons és el 97).

Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113

Després de més d’un segle esperant, el 1790 es van reprendre les obres d’ampliació del Port de Tarragona. Superats tants entrebancs, hi havia pressa per créixer. Fins i tot potser una mica massa.

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a l'Arxiu digital del Port de Tarragona.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu del Port de Tarragona, pregunta pel document "Procés de paeria i veguer, contra les Bladeres (Joana i Tomasa, mare i filla), acusades de bruixeria" amb el codi ACTE290-11-T2-1756.
Per llegir i veure les imatges d'aquesta història consulta el capítol al web de⁠ https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113